A finals dels anys vuitanta una reduïda diàspora sikh començar a instaurar-se a la ciutat de Barcelona i, al llarg dels anys noranta, es creen tres gurdwaras que acullen un ampli nombre de sikhs procedents del Punjab. A Madrid no és fins al voltant de l’any 2008 quan sorgeix la necessitat d’habilitar dos gurdwaras que serveixen com a espai de trobada de la comunitat sikh de la zona. L’anàlisi d’aquestes comunitats ens mostra com és el seu procés de participació a la ciutat, així com els reptes que emergeixen i les estratègies que posen en marxa per a l’expressió de la religió en l’espai públic de la ciutat.

Aquest estudi de cas té com a objectiu comprendre els repertoris de mobilització que articulen les formes de visibilització de les comunitats sikhs en l’espai públic. Ens centrem, així, en examinar com les comunitats organitzen les festivitats religioses del Vaisakhi i el Nagar Kirtan a les ciutats de Madrid i Barcelona. La voluntat és comprendre com la comunitat sikh projecta aquestes activitats a l’espai públic, com es produeix l’encaix burocràtic-legal de les mateixes i com es negocia la seva visibilitat en el context de les dues ciutats. A través d’aquest estudi de cas es consideren qüestions com les dinàmiques transnacionals de la comunitat, les formes de governança urbana i la influència del context social i polític en la (in)visibilització de la comunitat.

Així mateix, a través de la comparació de les dues ciutats, s’analitzarà com es construeix un mapa de perifèries religioses a la ciutat de Madrid i un d’expansió a la ciutat de Barcelona.