La població musulmana d’Espanya ha crescut d’una manera important des de finals dels anys noranta. Una de les seves principals demandes actuals és la seva visibilització i presència en l’espai públic local, com ho va ser anteriorment l’obertura de llocs de culte com a primer espai comunitari. Això és resultat en gran mesura de la consolidació del teixit associatiu islàmic i d’un progressiu, encara que lent, reconeixement institucional. Alhora, la creixent politització de l’Islam ha dificultat la seva acceptació per part de la població general i els seus esforços per reclamar els seus drets com a ciutadans.

En aquest cas d’estudi intentem clarificar els factors que influeixen en l’ús de l’espai urbà per part de les comunitats musulmanes a Madrid i Barcelona. Analitzem com les diferents comunitats utilitzen l’espai públic per combatre l’estigmatització de la seva religió i per reclamar el seu dret a la ciutat. També identifiquem les consideracions –tant pràctiques com simbòliques– que donen forma a la selecció concreta dels llocs que escullen per realitzar actes i celebracions. Posem èmfasi, doncs, no només en com l’ús de l’espai públic reforça la solidaritat interna de la comunitat, sinó també en com aquest serveix de marca de distinció davant d’altres comunitats de la mateixa confessió. Enfoquem l’estudi en certes festivitats concretes com el Eid al-Fitr, l’Eid al-Adha, l’Aixura, el al-Hiyra i el dia del naixement del profeta.

A partir d’aquestes observacions, plantegem com la decidida aposta per la visibilització i presència en l’espai públic per algunes comunitats musulmanes forma part d’una estratègia per la normalització del col·lectiu islàmic local, i també d’un empoderament de les pròpies comunitats protagonistes dels esdeveniments estudiats. La diversitat territorial, humana i religiosa existent entre les comunitats subjectes d’estudi, permetrà, també, comparar les respectives pràctiques de da’wah, o «proselitisme musulmà», –si hi fossin– en els espais públics. En l’espai urbà, per la seva banda, analitzem la rellevància del paper de les dinàmiques de transformació urbana –com la turistificació dels barris multiculturals– i de la gestió pública local pel que fa a la cessió d’ús de l’espai públic i d’equipaments comunitaris a les comunitats religioses –marc urbanístic i normatiu ineludible al qual aquestes manifestacions religioses han de circumscriure’s.