Des de mitjans del segle XX el catolicisme ha experimentat algunes de les seves majors transformacions històriques. A més del propi impuls renovador de l’Església catòlica, la secularització i la diversificació religiosa de les societats contemporànies han contribuït a generar nombrosos canvis, especialment pel que fa a la presència pública dels laics i les manifestacions de religiositat. Avui dia, les processons i les festes tradicionals catòliques tenen lloc a l’espai públic, juntament amb marxes de protesta política, concerts o grans esdeveniments com les Jornades Mundials de la Joventut. En aquest sentit, és necessari preguntar-se pel lloc que ocupa el catolicisme en les societats plurals.

En aquelles societats on el catolicisme és la confessió majoritària, l’Església catòlica i les associacions catòliques laiques disposen de nombrosos recursos materials i humans que permeten tenir una major influència en la opinió pública, accés als mitjans de comunicació amb major audiència i una presència social constant que contrasta amb les limitacions d’altres confessions. Aquesta situació avantatjosa es fonamenta en l’arrelament cultural i històric del catolicisme. No obstant això, en el si d’aquesta mateixa hegemonia cultural sorgeixen reptes entorn a qüestions com el paper de la identitat i la tradició en la forma de viure la creença: són les tradicions catòliques importades d’altres continents igualment significatives com a expressió de la identitat religiosa?; les persones que s’identifiquen com a catòliques aspiren a anar més enllà de la seva simple identificació amb les tradicions locals?, es pregunten potser pel seu paper polític com a ciutadans actius?

Per abordar aquestes qüestions prestem atenció a les transformacions recents del repertori de mobilització de les persones catòliques, que combinen elements litúrgics i identitaris tradicionals amb estratègies de màrqueting. Ens preguntem quin paper juga la visibilitat/invisibilitat de la dimensió religiosa en les diferents activitats catòliques a l’espai públic, i quins són els desafiaments que la presència pública de l’Església i les persones que s’identifiquen com a laics planteja a la societat plural.