L’espiritualitat oriental ha guanyat rellevància i popularitat en el transcurs dels darrers anys. Creixen les comunitats budistes tradicionals però també formes d’espiritualitat sincrètiques que beuen de tradicions espirituals i filosòfiques diverses. Veiem, doncs, com l’espai urbà és testimoni de la proliferació de meditacions a places, tai chi a parcs, ioga a la platja o esdeveniments públics al voltant de figures com Amma, Thich Than Han o lames tibetans que aglutinen masses. Les noves formes de religiositat tenen una major presència a les ciutats contemporànies i s’hi difuminen sovint passant desapercebudes.

En aquest cas d’estudi ens aproximem a aquesta doble qüestió. D’una banda, ens centrem en l’estudi del budisme tradicional i les manifestacions públiques de religiositat. Explorem, així, les línies més tradicionals del budisme presents a Barcelona i Madrid ‘portes endins’ i també ‘portes enfora’, observant actes concrets com les mobilitzacions pel “Free Tibet”.

D’altra banda, també analitzem l’emergència de noves expressions espirituals que mobilitzen elements budistes sense identificar-se directament amb aquesta confessió religiosa i que guanyen notable presència a les ciutats actuals en forma de meditacions, ioga o altres pràctiques en parcs, places i via pública.

A través d’aquest doble angle qüestionem com sorgeixen les fronteres entre allò que es considera un acte religiós o secular i explorem els binomis membre versus no membre; privat versus públic. També ens preguntem per la fluïdesa, variació i transitorietat que caracteritza aquest tipus de manifestacions religioses així com la (des)regulació institucional i (des)problematització tant de les noves expressions espirituals com de les estrictament budistes.