definició

En el transcurs dels darrers anys s’ha produït una transformació important del paisatge religiós. D’una banda, un procés de diversificació religiosa que ha conduït a un creixement de les minories religioses com l’islam, el protestantisme o el sikhisme. Comunitats que, en la seva majoria, són fruit de l’augment de les migracions globals. D’una altra banda, un augment rellevant de noves formes de religiositat que, a mig camí entre allò màgic, espiritual i terapèutic, han guanyat presència en la societat contemporània. Finalment, també observem que l’Església catòlica s’ha reposicionat en aquest nou escenari de secularització i diversitat adoptant nous models d’intervenció en l’àmbit públic, a la vegada que, paral·lelament, han emergit grups, organitzacions i campanyes que reivindiquen una major laïcització de l’espai públic.

Aquestes transformacions han generat un increment de les expressions públiques de religiositat als carrers, places i espais públics de les ciutats de Madrid i Barcelona. Processons catòliques, festivitats sikh com el Vaisakhi, meditacions budistes a places, baptismes evangèlics a la platja o celebracions de final del Ramadà a parcs, són algunes de les expressions religioses que guanyen presència a les ciutats.

Aquest projecte d’investigació pren com a objecte d’estudi aquestes expressions religioses a la via pública com espais privilegiats a través dels quals identificar, comprendre i explicar les transformacions de la religió en la contemporaneïtat, i els reptes derivats de la diversificació i visibilitat de la pluralitat religiosa.

El projecte examina la (in)visibilitat de les expressions religioses, els processos burocràtics i polítics que han de recórrer les comunitats per organitzar aquestes activitats, i les negociacions amb el veïnat i el públic al qual van dirigides.

objectius

1

Estratègies de visibilització i repertoris de mobilització de les comunitats religioses

Analitzar les estratègies de visibilització i els repertoris de mobilització de les comunitats religioses en l’espai públic i les seves transformacions en els últims anys.

2

Processos de tensió, negociació i encaix entre administració local, actors religiosos i societat civil

Analitzar els processos de tensió, negociació i encaix que es produeixen entre l’administració local, els actors religiosos i la societat civil en l’organització i la celebració d’actes religiosos en l’espai públic.

3

Processos de problematització i reconeixement social

Analitzar els reptes, les oportunitats i els desafiaments entorn a la visibilitat/invisibilitat de les expressions religioses en l’espai urbà i els processos relacionats de problematització i/o reconeixement social d’aquestes.

Les expressions de religiositat a l’espai públic exterioritzen l’activitat de la comunitat religiosa i converteixen els principis abstractes de ‘diversitat’ i/o ‘pluralitat’ en una realitat tangible i visible per part de la ciutadania i les autoritats públiques.


Cas 1. Catolicisme

Des de mitjans del segle XX el catolicisme ha experimentat algunes de les seves majors transformacions històriques. A més del propi impuls renovador de l’Església catòlica, la secularització i la diversificació religiosa de les societats contemporànies han contribuït a generar nombrosos canvis, especialment pel que fa a la presència pública dels laics i les manifestacions de religiositat. Avui dia, les processons i les festes tradicionals catòliques tenen lloc a l’espai públic, juntament amb marxes de protesta política, concerts o grans esdeveniments com les Jornades Mundials de la Joventut. En aquest sentit, és necessari preguntar-se pel lloc que ocupa el catolicisme en les societats plurals.
Saber-ne més…

Placeholder
Placeholder

cas 2.
Cristianisme evangèlic

Considerant el nombre de centres de culte, el cristianisme evangèlic és actualment la segona confessió amb més implantació a l’Estat espanyol. Hereu de la Reforma i dels posteriors avivaments, fonamentalment nord-americans, dels segles XVIII i XIX, el moviment evangèlic comprèn una àmplia diversitat de grups i denominacions amb les seves variades sensibilitats, orientacions i models organitzatius. La Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) i el Consell Evangèlic de Catalunya (CEC), que agrupen gran quantitat d’esglésies, il·lustren de manera representativa aquesta pluralitat denominacional.
Saber-ne més…

cas 3.
Islam

La població musulmana d’Espanya ha crescut d’una manera important des de finals dels anys noranta. Una de les seves principals demandes actuals és la seva visibilització i presència en l’espai públic local, com ho va ser anteriorment l’obertura de llocs de culte com a primer espai comunitari. Això és resultat en gran mesura de la consolidació del teixit associatiu islàmic i d’un progressiu, encara que lent, reconeixement institucional. Alhora, la creixent politització de l’Islam ha dificultat la seva acceptació per part de la població general i els seus esforços per reclamar els seus drets com a ciutadans.
Saber-ne més…

Placeholder
Placeholder

cas 4.
Sikhisme

A finals dels anys vuitanta una reduïda diàspora sikh començar a instaurar-se a la ciutat de Barcelona i, al llarg dels anys noranta, es creen tres gurdwaras que acullen un ampli nombre de sikhs procedents del Punjab. A Madrid no és fins al voltant de l’any 2008 quan sorgeix la necessitat d’habilitar dos gurdwaras que serveixen com a espai de trobada de la comunitat sikh de la zona. L’anàlisi d’aquestes comunitats ens mostra com és el seu procés de participació a la ciutat, així com els reptes que emergeixen i les estratègies que posen en marxa per a l’expressió de la religió en l’espai públic de la ciutat.
Saber-ne més…

cas 5.
Budisme i noves espiritualitats

L’espiritualitat oriental ha guanyat rellevància i popularitat en el transcurs dels darrers anys. Creixen les comunitats budistes tradicionals però també formes d’espiritualitat sincrètiques que beuen de tradicions espirituals i filosòfiques diverses. Veiem, doncs, com l’espai urbà és testimoni de la proliferació de meditacions a places, tai chi a parcs, ioga a la platja o esdeveniments públics al voltant de figures com Amma, Thich Than Han o lames tibetans que atrauen un gran nombre de població. Les noves formes de religiositat tenen una major presència a les ciutats contemporànies i s’hi difuminen sovint passant desapercebudes.
Saber-ne més…

Placeholder

Title

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque pretium, nisi ut volutpat mollis, leo risus interdum arcu, eget facilisis quam felis id mauris. Lorem ipsum dolor sit amet. Tell me more…

Placeholder

Title

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque pretium, nisi ut volutpat mollis, leo risus interdum arcu, eget facilisis quam felis id mauris. Lorem ipsum dolor sit amet. Tell me more…

Placeholder

Title

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque pretium, nisi ut volutpat mollis, leo risus interdum arcu, eget facilisis quam felis id mauris. Lorem ipsum dolor sit amet. Tell me more…

Placeholder

Metodologia


Un estudi de casos múltiple i multi-situat que analitza de manera comparada les expressions públiques de religiositat de cinc comunitats religioses (catòlics, sikhs, musulmans, evangèlics i budistes) a l’espai urbà de Madrid i Barcelona.

Tres dimensions d’anàlisi centrals per cada cas d’estudi: comunitats religioses, administració pública i societat civil.

Una perspectiva etnometodològica de les expressions religioses com a ‘disrupcions’ del flux normal de la ciutat que posen al descobert les regles implícites de la vida social que regulen l’espai urbà, tant les burocràtiques-administratives com les normes socials i memòries que impregnen la ciutat.

Una aproximació diacrònica, que permet traçar la genealogia i l’evolució de les expressions religioses en l’espai públic, i sincrònica, que fa possible posar en relació i comparar els diferents casos entre si.

Un enfocament etnogràfic que combina les observacions in-situ amb entrevistes i la recollida de documentació periodística i històrica.